Pensaments d'un fotògraf
Sempre m'ha agradat la fotografia, però la meva afició comença realment quan conec l'Agrupació Fotogràfica d'Igualada. Cap al 2003 faig el curs d'iniciació (el recomano a tothom que comenci). Més tard el de blanc i negre al laboratori. Es un privilegi poder revelar un rodet i desprès positivar aquell negatiu, fer reserves jugant amb el temps d'exposició, mullar el paper a les cubetes i veure que de cop comença a sortir aquella imatge... Gràcies Manel (el meu primer mestre).
A l'Agrupació conec a molta gent que com jo es desviu per una bona foto i que sap veure allò que molta gent no veu. Allà participem al Concurs Social (un dels mes antics de Catalunya) on compartim i alhora competim amb les nostres fotografies.
Començo a disparar amb la meva Canon 300 i a treure-li profit. Tot el que abans era amb automàtic (ja ho farà la càmera) passa a ser manual. Tinc un altre punt de vista i sempre vaig buscant aquella foto que sigui diferent. Em vaig posant al dia i em compro un altre Canon 300, per poder disparar en color i en blanc i negre, també un teleobjectiu 70-300 per acostar-me bé i acabo montant un laboratori per poder revelar les meves fotos.
Però... arriba l'era digital que evoluciona molt ràpid i sense contemplacions pels romàntics de la fotografia analògica. El tren passa i l'hem d'agafar. No podem mirar enrera, s'ha d'avançar i també rascar-se la butxaca. Guardo l’equip analògic i em compro una Canon 350 D. Ja no em cal portar dues cameres i anar tan carregat. Amb una n’hi ha prou (almenys això em pensava jo!).Començo a treballar amb la 350D i a millorar les fotos amb el Photoshop. Acabo fent un parell de cursets per dominar-lo millor.
Qui realment però “m'engantxa” en tot aquest mon digital i m'ensenya bona part de tot el que se, ets tu, amic Lluís, company de sortides, de matins de fred i de calor. Un amic de qui he après molt i amb qui em queda molt camí per recórrer plegats. Sense oblidar-me de la petita Paula que algun dia serà una bona fotògrafa...
Sens dubte una tasca molt complicada, sobre tot quan un és del tot sincer, oi amic Pere? Ets el meu crític personal i espero que sigui així per molts anys perquè se que sempre em diràs en tot moment el que penses. No n’hi ha prou amb un “està molt bé”. Segur que sempre es pot millorar i tu sens dubte m’ajudes a fer-ho amb els teus comentaris. Fa poc temps que ens coneixem, però ets d'aquelles persones que un sempre vol tenir al costat, que mai et fallen.
Tampoc puc oblidar-me de tu que has conseguit endinsar-me en aquest meravellós món d'Internet, aquesta finestra al mon. Has conseguit donar-li un gir de 180º, si es pot dir així "a la meva obra". Un repte personal que es culmina amb aquesta pàgina web. Per això crec que tu Jordi ets també algú molt important en aquest projecte.
En el camí de la vida, segons van passant els anys un es va donant compte de les coses que veritablemente vol. Del camí que li voldria seguir. Tot té un preu, s' ha de lluitar molt per poder assolir les fites que ens impossem, sense conformar-se amb una vida rutinaria. Es admirable la gent que lluita per complir els seus somnis . El meu sens dubte és la fotografia, i us vull agrair a tots els que he anomenat perquè amb el vostre granet de sorra heu influit d'una manera o un altre a fer-me estimar l'art de la fotografia.
Crec que soc una persona afortunada des del primer moment que et vas creuar pel meu camí. Ets la meva estrella, la meva llum i sense tu segurament res de tot això no hagués estat posible. Ets una persona admirable per tot el que fas. Ets una lluitadora i vull dir-te que estic molt orgullós de tu Victoria. No canviis mai. Segueix endavant que aquí em tens i saps que sempre et faré costat com tu me'l fas a mi .
M'ho has donat tot a la vida, l'estabilitat, la felicitat, i dues cosetes per les quals ja val la pena lluitar dia a dia per arribar a conseguir una vida millor.
|
|
|---|---|
|
|
David Puente Tripiana
25-05-2007